Como es sabido, la CUP ya anunció que no acudiría a la ronda de contacto del rey e ilegítimo jefe del Estado Felipe VI. Por el contrario, la formación anticapitalista ha enviado al heredero de Franco una carta abierta en la que le explican su negativa a acudir a la Zarzuela para reunirse con él.

La CUP señala en su misiva “el daño que ha hecho su extirpe” desde el primer momento, desde Felipe V: «Felipe de triste memoria, que abolió las instituciones, reprimió al pueblo rebelde, que todavía le canta en contra, y empezó la persecución de nuestra lengua».

En opinión de la CUP, si el actual rey español lleva el mismo nombre que aquel primer Borbón es porque el nombre es «un mensaje que sus padres decidieron enviarnos a todos los catalanes y catalanas». Y añaden en la misiva: «Han pasado los siglos, pero no la función represora de la monarquía española contra nuestro pueblo».

Por otra parte, la formación socialista y feminista señala «la corrupción crónica que salpica a su familia, empezando por su propio padre, con una fortuna calculada de cerca de 2.000 millones de dólares, y siguiendo con su vergonzosamente absuelta hermana Cristina».

Por supuesto que también señala los «vínculos entre la monarquía y las empresas más importantes del Íbex 35; o la participación activa de la casa real en los negocios de venta de armas en dictaduras como la de Arabia Saudí».

Nada que sorprenda  a la CUP, porque para ellos y ellas está claro que se trata de «señales de la continuidad profunda de los intereses representados por la corrupta dictadura franquista», a la vez que le recuerdan al actual monarca el papel de su padre y antecesor Juan Carlos I en el golpe de Estado del 23-F consistió en la configuración de «un nuevo consenso» para «lavarle la cara a la oligarquía política y económica del régimen, así como a unas fuerzas represivas y judiciales intactas».

No podía la CUP obviar en la carta el «aumento de la represión contra decenas de personas por el solo hecho de adoptar una posición contraria a la monarquía», además de recordarle que su aceptación como jefe del Estado y como rey «está por el suelo, todavía más después de que el 3 de octubre del 2017, cuando el pueblo catalán se sentía golpeado por las agresiones policiales, usted salió a avalar la represión y a decirnos que la unidad de España es el único valor que de verdad le interesa».

Para acabar con la misiva, la CUP cree que «una entrevista protocolaria no daba para tanto», que, entre otras cosas, es por eso que prefieren celebrar un acto que han llamado El pueblo quiere ser rey «en lugar de perder, pues, el tiempo con usted».

Esta es íntegra la carta:

 

Felip VI d’Espanya

Palau de la Zarzuela

Senyor,

Amb aquesta carta declinem la seva invitació a la consulta sobre la investidura del nou president del govern espanyol. Teníem moltes coses a dirli, però, precisament, la investidura era de les menys importants de totes.

Ens hauria agradat parlar, per començar, del mal que ha fet la seva estirp tan francesa com espanyola als Països Catalans al llarg de la història, un mal que, des de Felip V, mai ha estat reparat. Felip de trista memòria, que va abolir  les  institucions,  va  reprimir  el  poble  rebel,  que  encara  li  canta  en  contra,  i  va  començar  la  persecució  de  la nostra llengua. Segurament, vostè regna amb el mateix nom com a missatge que els seus pares van decidir enviarnos a tots els catalans i catalanes. Han passat els segles, però no pas la funció repressora de la monarquia espanyola contra el nostre poble.

També podríem parlar de la corrupció crònica que esquitxa la seva família, començant pel  seu propi pare, amb una fortuna calculada de prop de 2.000 milions de dòlars, i seguint amb la seva vergonyosament absolta germana Cristina; els vincles entre la monarquia i les empreses més importants de l’Íbex 35; o la participació activa de la casa reial en els negocis de venda d’armes a dictadures com la de l’Aràbia Saudita. Tot plegat, al cap i a la fi, senyals de la continuïtat profunda dels interessos representats per la corrupta dictadura franquista –a la qual vostès continuen atorgant títols de noblesa– mercès a la seva reconversió en  monarquia parlamentària; una continuïtat que el seu pare va desenvolupar, sobretot,  com a figura central del nou consens arran del seu protagonisme en el cop d’Estat del 23-F; un consens que va consistir, en gran mesura, en rentar-li la cara a l’oligarquia política i econòmica del règim, així com a unes forces repressives i judicials intactes.

Podríem  parlar,  igualment,  de  l’augment  de  la  repressió  contra  desenes  de    persones  pel  sol  fet  d’adoptar  una  posició contrària a la monarquia, que tot i que després la majoria acabin en absolució, perquè són una mostra de la llibertat d’expressió guanyada a pols –com quan es cremen les seves fotos– , obliguen a passar el tràngol del procés per injúries a la corona. O també podríem comentar perquè la seva popularitat està pel terra, encara més després que el 3 d’octubre del 2017, quan el poble català se sentia colpit per les agressions policials, vostè va sortir a avalar la repressió i a dirnos que la unitat d’Espanya és l’únic valor que de debò li interessa. En això, vostè i el seu pare han estat extremadament fidels al dictador que va restituir-los en el tron.

Aquestes qüestions són, molt probablement, les que la majoria del nostre poble li comentaria, si en tingués l’ocasió. Tanmateix, vostè opta per envoltarse, quan ve al nostre país, d’aduladors de tota mena, que utilitzen la seva figura com a mascota d’un règim caduc. Empresaris, polítics i periodistes cortesans que disten molt de representar els anhels de la nostra societat, la qual defensa, en la seva immensa majoria, la llibertat d’expressió, els valors republicans, i el dret a l’autodeterminació.

Però una entrevista protocol·lària no donava per tant; enlloc de perdre, doncs, el temps amb vostè, hem triat de celebrar un acte batejat com a “El poble vol ser rei”, que és una estrofa d’un vell himne del republicanisme català (ja fa molts anys que els nostres s’enfronten als seus!); hi convidarem els moviments socials i les forces d’esquerra de la ciutat de Madrid. Ens sembla molt més pertinent explicarnos davant d’aquest auditori, amb qui compartim solidaritats internacionalistes socials i morals, que no pas ferho davant d’una persona rebutjada pel nostre poble, com li va demostrar la xiulada que va rebre en desfilar pel passeig de Gràcia de Barcelona arran dels atemptats d’agost del 2017, així com cada vegada que trepitja el nostre país.

 

Visca els Països Catalans!

Independència i república!

 

(En la imagen de 2016, Eulàlia Reguant, Mireia Vehì y Gabriela Serra rompiendo fotos de Felipe VI en el Parlament)